De petita veia que del coll del meu pare penjava un tros de ferro, ell ens mirava a través d'allò i després de uns dies a casa teníem sessió de diapositives, tota la família a les fosques, miravem les fotos projectades a la paret del menjador, creixíem i aquell ritual és repetia, recordant i rient a cada foto d'aquells moments viscuts. Amb 7 anys a l'escola ens van dir que ens portarien d'excursió
al zoo, i li vaig demanar al meu pare que m'ensenyes a fer fotos amb aquella càmera, per poder portar fotos dels animals, amb molta paciència el meu pare em va ensenyar com funcionava la fotografia i després com funcionava aquella càmera, una canon av-1 manual, realment no recordo que va sortir d'aquelles fotos, però el que si recordo és que a partir d'aquí no vaig parar de tenir la visió de fotografia, a casa preparava bodegons amb els meus ninos, de més gran amb els meus maquillatges, i després amb el meu gos, familia i amics com a models. Vaig decidir estudiar fotografia artística fa 14 anys, i encara no l'he deixat d'estudiar, la fotografia està en constats canvis, per sort vaig poder gaudir de la màgia de la fotografia analògica, posar un paper blanc sobre un líquid a les fosques il·luminats per una llum vermella i que a poc a poc surti la imatge. Llavors parlaven de la fotografia digital, jo deia que em mantindria per sempre purista de la fotografia analògica, que mai superaria la qualitat digital. Va arribar el dia que els meus pares em van comprar una canon 450D, no superava qualitat, però si rapidesa, no m'acaba d'agradar el pixel, enyorava el gra, però podia disparar tant com volgués, sortia al carrer sempre amb la càmera penjant i capturava tot allò que em cridava l'atenció, però els meus projectes personals continuava fent-los amb carret. Però la fotografia digital es va superar, vaig passar a la canon 30D, despres a la 7D fins ara que m’he trobat amb el meu equip ideal, 2 cameras 5D Mark III, ja no veig el pixel. Com pudeu veure soc fidel a Canon, també disparo amb objetius fixes canon un 50 1.4 i un 35 1.4 i un flash canon per si fos necessari. La fotografía digital et dona la ventatje de poder disparar molt, i treure la millor expressió, la rapidesa de revelar i poder poder retocar, el meu retoc es molt natural i càlid. Em van donar la meva primera feina de fotògrafa fa 12 anys, un estudi de fotografia familiar i casaments, em vaig introduir al món dels casaments, en aquells temps la fotografia de bodas era una altra història, una fotografia molt artificial, flash, poca naturalitat... Però vaig perfeccionar molt la tècnica. Vaig començar a viatjar i a interessar-me pel fotoperiodisme, allò sí que era el meu punt fort, m'apassionava capturar escenes quotidianes d'arreu del món, la vida real, la gent, retrats, mercats,...
Llavors vaig voler fer una fusió del que realment m'agradava, el fotoperiodisme i la meva professió fotografia familiar i esdeveniments, ara he trobat l'equilibri de la fotografia, portar a les famílies a la naturalitat dins de la meva llum i composició. Puc dir que m'apassiona la meva feina, perseguir els moments més íntims, captar l'ànima del moment, durant una sessió, casament... Puc dir que m'entrego en cos i ànima per cada foto, darrere de cada captura he posat tot el meu cor, qui m'ha vist treballar ho pot ven dir, cada sessió és com un gran viatge. M'he especialitzat en fotografia familiar i casaments buscant la naturalitat, espontaneïtat, però sempre desde la elegancia i simetria. Qui confia amb mi, acaba passant una bona entona i s'emporta un bon recull de records.
