Elena Milà Fotografia

25/12/2025

25/10/2025

QUÈ ÉS PER A TU, LA TERRA?

Amb aquesta pregunta s’obre camí el projecte La Dona i la Terra. Per a mi, la Terra és una sàvia, una mestra que ens ensenya, si volem escoltar i aprendre.

Sense presses i amb dedicació, les dotze dones que formen part del projecte ens mostren els vincles amb la terra que han anat cultivant al llarg de la seva vida. La pastora, la mestra cistellera, la recol·lectora, la pagesa, la veremadora, l’agricultora, l’artesana... noms que tradicionalment hem sentit més en masculí que en femení. Figures sovint infravalorades que vull reivindicar a través de la fotografia.

Dones que es relacionen amb la terra, que l’observen, l’escolten, la comprenen, la coneixen, n’aprenen i en recullen la saviesa. I això demana temps. La natura no corre, no té pressa, i tot i així acaba complint el seu propòsit —si és que en té algun. Són dones que estimen el que fan i que han escollit aquest estil de vida, malgrat les dificultats que això comporta.

La riquesa d’haver pogut compartir temps amb elles m’ha fet encara més conscient que és importantíssim, especialment en els temps que vivim, consolidar un estil de vida més en contacte amb la natura. Cal recrear un sistema que funcioni més connectat amb la vida, aprofitant tot allò de bo que té l’era actual.

Aquest projecte també vol reivindicar l’art social i popular, l’art com a llenguatge i mitjà d’empoderament. Reivindicar el fet de tenir temps i espais per endinsar-se en un projecte artístic, per aventurar-se a viatjar. Un projecte artístic ens convida a cercar diferents punts de vista, ens ajuda a empatitzar amb “les altres” i ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre la condició humana.

Tot i reconèixer el poder transformador de l’art, és una llàstima que la seva presència sigui
cada cop més tènue, començant pel sistema educatiu.

L’art permet desenvolupar valors com la creativitat, la identitat i la democràcia, i ens dota
d’eines per expressar-nos i comprendre millor els altres.

Aquesta és, al cap i a la fi, la base de qualsevol societat sana.

Projecte complet a l'enllaç del perfil
La Dona i la Terra
I BECA Pere Català i Pic 2017

25/10/2025

La Dona i la Terra
I Beca Pere Català i Pic 2017
Projecte complet a l'enllaç del perfil

25/10/2025

La Dona i La Terra
I Beca Pere Català i Pic 2017

23/10/2025

14/10/2025

Jo avui faré vaga.

No només per Palestina.
El que passa a Gaza ens fa de mirall: reflecteix fins on pot arribar la indiferència humana.

F**g vaga perquè no vull acostumar-me a veure com assassinen periodistes, empresonen i maten metges i nens sense conseqüències. Més de 270 periodistes assassinats, és una xifra que hauria de sacsejar consciències, no passar desapercebuda. Sense periodistes lliures, no hi ha veritat. I sense veritat, no hi ha justícia. I més de 17.000 nens assassinats a Gaza en aquest darrer any. Això serien 680 classes de primària senceres, com si desapareguessin totes les escoles d’una ciutat. Si anéssim a un enterrament per dia per cada nen, hi aniríem durant quasi 47 anys seguits.

Perquè un dia podem ser nosaltres a qui se’ns bloquegi l’ajuda humanitària, que patim fam o ens empresonin sense motiu.
O ja ens hem oblidat que això també ha passat aquí, no fa tant?

F**g vaga perquè la comunitat internacional i els polítics ens han fallat. Però jo, com a ciutadana, encara puc triar no fallar.

Perquè els drets humans s’erosionen arreu del món i perquè estem normalitzant que un estat pugui justificar la fam, la censura i la mort d’un altre poble. Ens estan deshumanitzant. Deixarem que ho aconsegueixin?

També perquè aquest pacte colonial que anomenen “pla de pau” dissenyat per Trump és tan a prop de portar pau i prosperitat a Palestina com un mur està a punt de construir ponts.

F**g vaga perquè al món hi ha altres guerres que també s’apaguen en el silenci:
el genocidi que fa dècades devasta el Congo, la guerra a Sudan, la fam al Iemen, la destrucció a Síria. Perquè totes són parts del mateix mirall esquerdat on es reflecteix la nostra humanitat.

Perquè, com a ciutadana, docent, artista, mare… necessito d’alguna manera dir prou. Fer vaga també és una forma d’expressió, de resistència, d’art.
Paro per dignitat. Paro per dignificar tots els pobles silenciats.

I sí, avui perdo 100 euros de sou. Però no puc comparar aquesta pèrdua amb el que li prenen al poble palestí cada dia: la terra, les oliveres, les cases, les vides, els somnis, la dignitat.

Per tot això i més, f**g vaga.
🇵🇸

06/10/2025

> 🎧 Fa temps que em qüestiono com escolto música online.

M’he passat a Qobuz, una plataforma francesa que aposta per la qualitat de so i el respecte als artistes.

Qobuz no té versió gratuïta amb anuncis, però pots provar gratuïtament durant un mes. La qualitat d'àudio per mi és molt millor. I cada reproducció genera més ingressos per als creadors — fins a 5 o 6 cops més. També ofereix àudio sense pèrdues (qualitat CD o Hi-Res) i permet comprar la música sense DRM, com abans: la música torna a ser teva.

Per mi és una manera més coherent i conscient de consumir cultura, sabent que hi ha un projecte al darrere que aposta per la transparència i la qualitat.

💡 Hi ha diverses opcions de subscripció:

La més econòmica és la tarifa Studio anual, que surt per uns 12,45 € al mes.

També hi ha plans Duo i Familiar, per compartir amb altres persones.

‼️No vull que els meus diners acabin finançant projectes d’IA militar ni empreses d’armament.
Per això he canviat de plataforma per escoltar música.
Hi ha alternatives que respecten més els artistes i que no alimenten aquesta indústria.

📲 Pots descarregar l’app o provar-la gratuïtament al seu web.

No és cap publicitat, només una petita reflexió sobre com podem escoltar amb respecte i coherència.

03/08/2025

🧺Càntic a la cisteller(i)a🌿🌾

Oh, sarga, mare vella,
ets tu qui em parla quan la mà trena.
De tu neix el fil, la forma,
el silenci antic de la terra humida.

Recol·lecto quan la lluna ho diu,
amb respecte, amb ulls d’ofrena.
Cada branca és una història,
cada nus, una àvia que recorda.

Amb l’aigua i el temps,
el vímet s’estova i es deixa fer.
No és només un cistell —
és un bressol, una cullera, un crit suau.

Hi poso el pa, les baies,
el fil de la memòria i l’alè dels dies.
Hi porto els noms dels qui foren,
i la força d’aquelles que vingueren abans.

Teixir és escoltar.
És donar forma a allò que no es pot dir.
És fer del món objecte i poema.
És habitar-lo amb mans plenes de calma.

📝 Escrit inspirat en els poemes “Song of Basket-weaving” de Constance Lindsay Skinner i “A Basket to Haunt” de Natalie Harkin.

📷 Al perfil de podeu veure el reportatge que li van fer fa un temps.

📍I fins al setembre del 2025 podeu veure peces seves i d’altres dones artistes de la Conca a l’exposició col·lectiva del . No us la perdeu!

📚 Aquest projecte forma part de la Beca Pere Català Pic de l’ (2017). Podeu veure el projecte sencer a l'enllaç del perfil. 👩‍🌾

30/07/2025

🌿 “La terra ho és tot.”

Una tarda de març ens endinsem a la Vall del Brugent amb l’, mestra cistellera. Al seu costat descobrim un ofici antic, savi, arrelat a la natura i transmès per mans com les d’en Ciscu.
Per aprendre a mirar la muntanya i el riu amb ulls nous: la sarga, la ginesta, l'esbarzer, i tantes altres plantes que ens envolten poden convertir-se, amb respecte i coneixement, en cistells útils, bells i sostenibles.

Recol·lectar quan toca, com toca.
Perquè cuidar les plantes és també cuidar el riu, mantenir-lo net, viu.
Perquè treballar amb el vímet vol temps, paciència i aigua: 15 dies en remull abans de poder-lo trenar.
L'artesania no genera deixalles, sinó cicles. Moviments lents, precisos, que transformen natura en forma i funció.

🧺 I així, el vímet esdevé escultura. Rústica. Resistent. Preciosa.
Una connexió directa amb la terra. Una altra manera d’habitar el món.

📸 Al perfil de podeu veure el reportatge que li van fer fa un temps.

I actualment, fins al setembre del 2025 hi ha una expo colectiva al amb peces seves i obres d'altres dones artistes de la Conca. No us la perdeu!

📚 Aquest projecte forma part de la Beca Pere Català Pic de l’ (2017).

16/07/2025

💚🐑🐐🌿“La terra és connexió i aprenentatge infinit.”💚🐑🐐🌿

2/2
Un matí de febrer trobem a la Laura tenint cura d’un ramat d’ovelles a l’Alt Camp. Després de fer el curs de pastora ha treballat amb diversos ramats, un d’ells a Rojals on explica amb un somriure com les ovelles s’apropaven i et deixaven la seva panxa de coixí per fer la becaina. I és així com vol treballar, AMB les ovelles, com companyes de feina, amb un ramat d’unes 40, per tal de conèixer-les i poder-hi tenir un tracte més proper. D’ésser viu a ésser viu. Aprenent amb elles sobre el comportament animal, de com canvien les seves actituds depenent de l’estació en la que estan, comprenent els cicles naturals, entenent que nosaltres, les humanes, també sóm animals i també ens influeixen aquests canvis estacionals. Amb això aprenem a valorar no només el que mengem sinó la qualitat del que mengem.

La pastura pot ser una activitat sostenible i generadora de biodiversitat. Una de les tasques més rellevants és el manteniment de l’entorn natural del territori. El ramat també cuida les muntanyes i els camps alimentant-se de la vegetació que podria esdevenir combustible en un incendi. Amb l’anar i venir de les ovelles, els camins són més transitables i accessibles pel pas dels serveis d’extinció, afavorint una intervenció més ràpida donat el cas. Les pastores també coneixen el territori, on trobar aigua, i les millors zones d’accés.



D’aquest reportatge ja en fa 6 anys, i actualment la Laura ja treballa AMB el seu ramat de cabres. Seguint aprenent i seguint somiant.